Mercapiscina

Les Bio Piscines

sebastia — Mon, 09 Feb 2009 10:12:05 +0000

Quan ja pensàvem que ho havíem vist tot en piscines sorgeix una nova manera d’entendre-les i construir-les, modificant els antics “dipòsits d’aigua” per un nou sistema ecològic, que fa innecessària la col•locació productes químics per oxigenar l’aigua, atès que el treball l’oxigenació el realitzen plantes i còdols, a més de tota la fauna típica dels estanys.

Bàsicament una bio piscina és un estany amb plantes i pedres, que té més o menys sectoritzat una àrea de natació o piscina pròpiament dita. L’àrea mínima, recomanada, de tot el conjunt (estany i piscina) és aproximadament de 150m2, donat que requereix determinades superfícies mínimes per a la oxigenació, en una proporció adequada a l’àrea de natació. Encara que s’aconsegueixen piscines també més petites amb un bon equilibri.

El medi ambient s’afavoreix per ser un aigua natural amb un equilibri ecològic, i els propietaris s’afavoreixen perquè gaudeixen d’una aigua més ecològica i eliminen la necessitat del manteniment setmanal, només serà necessària una neteja anual.

A més de les plantes, es requereix com a la piscina tradicional la bomba per recircular l’aigua. Gairebé no s’utilitza, per a la seva construcció elements metàl•lics, sinó fusta i elements naturals per escales i terminacions.

L’àrea de natació, o piscina pròpiament dita, es separa virtualment amb “murs”, però es comparteix l’aigua oxigenada per l’estany ple de plantes aquàtiques i de pedres que filtren l’aigua.

Cal comptar amb un espai aproximat de 100 a 150m2. Té l’avantatge que les seves formes són molt més lliures i adaptables a qualsevol terreny.

No són tòxiques, no requereixen substàncies químiques per mantenir l’equilibri de l’aigua. Important sobretot protegir la pell i mucoses d’agressions químiques.

cal triar l’estil més adequat, tenint en compte les condicionants de terreny, dimensions, entorn, etc. Després d’una observació detinguda, és imprescindible revisar les condicions d’implantació.

Tenir en compte el disseny de l’habitatge existent: revisar les possibilitats tècniques. Una piscina vinculada i adjunta a l’habitatge pot requerir treballs especials en l’estructura.

Comptar amb assessorament adequat, per a la seva construcció i per l’elecció de les plantes, dons les plantes seleccionades hauran de comptar amb la funció de filtrar convenientment l’aigua de tota la piscina, això requereix un coneixement previ
Informeu-vos i reviseu tota la informació possible abans de decidir, són piscines diferents.

No tothom que desitja una piscina, vol una “bio”. Hem de saber que tenen l’aspecte d’un estany natural amb plantes i pedres, com un petit llac privat, envoltat de natura i fauna, però en un equilibri perfecte. A més de ser un espai de plaer per nedar, són també aèries de passeig pel jardí, amb passarel.les de fusta, camins de pedres, on es creen passejades per recórrer l’estany i gaudir de la riquesa del paisatge.

Aspectes a tenir en compte per fer una piscina

sebastia — Fri, 06 Feb 2009 08:13:19 +0000

Sovint construir una piscina, no es una decisió fàcil, tot seguit sorgeixen un mar de dubtes, atès que el mercat a l’entorn de la temàtica de la piscina i complements ens ofereix una amplia gamma de productes, sistemes i tecnologia, al servei de les necessitats de qui opta per disposar d’aquesta instal•lació.
Tothom té criteris diferents i prima els valors en funció de les prestacions que cada tipus i/o solució li dona la resposta més encertada a les seves pretensions, sempre dins d’una adequada relació preu qualitat, aquesta proporció ha de ser sempre la nostra màxima.
Defugin les anomenades “Ganges” , “Ofertes úniques”, “Preus especials”, etc.
Quan om es planteja la construcció, d’una piscina, els objectius a assolir pels usuaris son personalitzats en cada cas, però son molts els interrogants i a vegades de difícil el consens entre usuaris.
La piscina l’hem d’estudiar a partir dels detalls més petits, passant per:
- les variants: espai, entorn, paisatge
- conjugant: orientació, oci, esport i relaxació
- ponderant: temps de gaudir, manteniment, dedicació

Es molta i molt variada la oferta que hi ha al mercat. Amb voluntat de que qui s’engresqui en la recerca de materials, productes, complements, constructors i instal•ladors de piscines, pugui trobar els proveïdors que li ofereixin el que desitja. Es presenta el portal MERCAPISCINA.COM

Entra en funcionament la captació d’aigua de mar per omplir piscines ( Una iniciativa de l’ajuntament de Roses per la sequera de l’estiu del 2008).

sebastia — Thu, 05 Feb 2009 19:26:18 +0000

Ha entrat en funcionament al Port Esportiu de Roses el punt de captació d’aigua de mar destinada a omplir piscines. L’Ajuntament de Roses ofereix aquest nou servei de forma totalment gratuïta als usuaris, que només han de comunicar amb antelació a les oficines del Port, el dia i l’hora en què accedirà el camió-cuba per extreure l’aigua del mar.

L’adaptació de les piscines d’aigua dolça a aigua salada és relativament senzilla i no comporta cap canvi de maquinària, ja que únicament calen uns petits ajustaments de les vàlvules i dels productes químics que s’utilitzen habitualment per al manteniment de l’aigua.

L’objectiu del consistori rosinc és conscienciar a particulars i empreses responsables de piscines –Roses arriba a comptabilitzar-ne més de 1100- per tal que a partir d’ara qualsevol piscina s’ompli directament amb aigua de mar, descartant per tant l’aigua de boca. Tot i que el servei s’ha implantat aquest any davant l’excepcional situació de sequera, la intenció del consistori és mantenir-lo en el futur per continuar contribuint a l’estalvi d’aigua i a la sostenibilitat del municipi.

Aquesta actuació passa a sumar-se al paquet de mesures engegades per l’Ajuntament per a l’estalvi d’aigua, com ara l’utilització d’aigua provinent de la depuradora per als diferents serveis de neteja (carrers, clavegueram, embarcacions del Port Esportiu,…), la instal•lació d’un sistema de raigs ultraviolats per al tractament de l’aigua de la piscina municipal, la substitució de les dutxes de les platges per renta-peus, o la campanya de conscienciació en què s’han distribuït un total de 10.000 airejadors d’aixeta entre la ciutadania.

Hivernació de piscines a l’aire lliure

sebastia — Thu, 05 Feb 2009 19:20:18 +0000

Les piscines a l’aire lliure a part del manteniment preventiu durant el seu
funcionament, s’han de preparar per poder passar l’hivern sense que es malmeti la
instal•lació i facilitant la seva posta en marxa en el proper estiu.
La hivernació de les piscines a l’aire lliure, és també una operació de manteniment
preventiu, que té la finalitat de protegir l’estructura del vasos, les canonades i
elements hidràulics de depuració de l’aigua i minimitzar les incrustacions de calç al
revestiment dels vasos i la formació d’algues i altres microorganismes en les aigües.
En la hivernació, el primer que es vol deixar clar, és que els vasos s’han de deixar
amb aigua per passar la tardor, l’hivern i la primavera. En els llocs amb risc de
gelada se’n disminuirà lleugerament el nivell.
El deixar els vasos amb aigua protegeix l’estructura del vas de fissures, per on en
un futur es poden tenir pèrdues d’aigua. Les raons són
- al disposar d’una massa d’aigua es contraresten les pressions a que es
veuen sotmeses les parets i el terra dels vasos per part del terreny.
- si el vas està buit d’aigua l’estructura està sotmesa al cicles de dilatació i
contracció per les oscil•lacions tèrmiques de les temperatures diürnes i
nocturnes.
- amb aigua es mantindrà la humitat necessària en el ciment, el formigó i els
revestiments interiors del vas. Els cicles d’hidratació - deshidratació d’aquests
materials (segons els vasos continguin aigua a l’estiu i no en continguin a
l’hivern) pot fer que amb els anys es produeixin petites fissures.
Hi ha un altre element que justifica que el vas es mantingui amb aigua i és la
seguretat de les persones. Les piscines a l’aire lliure tot i ser instal•lacions que han
d’estar tancades al públic fora del seu horari d’ús, sempre hi ha el risc que algú
s’introdueixi i les conseqüències de caure en un vas buit poden comportar greus
lesions (les persones que poden “col•lar-se” en una instal•lació ben tancada, tenen
una edat que en la majoria dels casos ja saben nadar o almenys tenen criteri per no
acostar-se a l’aigua en cas de no saber-ne).
2
En els vasos de clapoteig si que es pot buidar d’aigua per a passar l’hivern ja que
per la seva poca superfície i profunditat els efectes abans descrits són negligibles.
En els altres vasos, el buidatge de l’aigua, tal com s’ha justificat, no és recomanable.
Hi ha moltes piscines a l’aire lliure que deixen en funcionament la instal•lació de
filtratge o dosificació de productes químics durant certes hores al dia o certes hores
a la setmana des de que es tanca al públic la instal•lació al setembre fins que s’obra
novament al maig per fer la posta en marxa. Aquest tipus “d’hivernació” de la piscina
es costós, ja que implica consum elèctric, de productes químics i la presència de
personal totes les setmanes de l’any, sense que es faci cap ús de la piscina.
El Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona proposa la hivernació dels vasos,
que consisteix en l’aplicació de producte hivernador en els vasos i l’aturada de les
instal•lacions de filtració i desinfecció.
L’ús d’un producte hivernador és del tot aconsellable, sinó a les poques setmanes
es disposarà d’una aigua de color verd per la presència d’algues, donant un mal
aspecte a la piscina, algues que aniran augmentant.
A part el producte hivernador protegeix els vasos de les incrustacions de calç. En el
cas de no utilitzar aquest producte durant els diferents mesos d’hivernació s’aniran
dipositant incrustacions de calç en les parets del vasos que són de difícil eliminació
quan es desitja fer la posta en marxa de la piscina, i que fa que a la pràctica es
recorri a l’aplicació de productes molt àcids que poden afectar l’esmalt de les rajoles
i que dissolen la beurada de les rajoles, incrementant-se la feina de posta a punt de
la instal•lació a l’haver de fer novament bona part del reajuntat.
Formació d’algues en un vas
El producte hivernador ens minimitzarà la presencia d’algues, les incrustacions i
també la proliferació de microorganismes a l’aigua dels vasos. No ens protegeix,
com es podia pensar en un inici pel seu nom, de les gelades, hi ha altres
mecanismes per fer-ho.
El cost de producte hivernador per una piscina a l’aire lliure de dos vasos (per fer-ne
el tractament al setembre i a l’hivern) és de l’ordre del 450 euros.
La relació d’operacions que s’aconsellen per la hivernació d’un vas d’una piscina a
l’aire lliure per un municipi amb risc de gelada a l’hivern es descriuen en la taula 1.
3
Per climatologies més benignes la relació d’operacions d’hivernació es mostra en la
taula 2.
Taula 1. Passos a seguir per hivernar una piscina d’estiu en un clima fred
A conitnuació es desenvolupen les operacions descrites en la taula 1.
Una vegada acabada la temporada i tancada al públic la piscina s’aconsella deixar
un dia en funcionament la piscina sense usuaris.
Seguidament es realitzarà una neteja a fons dels vasos, fregant les parets i passant
el netejafons.
4
Abans d’aplicar el producte hivernador, s’ha de realitzar una cloració de xoc
(operació coneguda també amb el nom de supercloració o cloració a breakpoint).
L’objectiu de la cloració de xoc es afegir una quantitat de clor suficient per
transformar químicament el clor combinat dissolt en l’aigua en gas nitrogen inert. En
definitiva es tracta d’eliminar el clor combinat (cloramines).
Com realitzar una cloració de xoc ?
Per aconseguir la cloració de xoc s’ha d’augmentar la concentració del
clor lliure en el vas unes 10 vegades la concentració del clor combinat.
Per realitzar el càlcul del producte desinfectant que es precisa, es
necessiten les següents dades:
Quantitat de clor combinat en el vas (CC). Les unitats ppm, mg/l i
g/m3 són equivalents
Volum d’aigua del vas1 (V). Unitats en m3
Percentatge de clor actiu del producte desinfectant (A). Unitats A
%, que equival a A grams de clor actiu per 100 gr de producte
desinfectant.
% clor actiu
Hipoclorit sòdic 15
Hipoclorit càlcic 65
Diclor (clor ràpid) 56-65
Triclor 90
Exemple 65 % de clor actiu, vol dir que es disposarà de A=65
grams de clor actiu per 100 grams de producte desinfectant.
Els quilograms de producte desinfectant necessaris a afegir al vas per
realitzar la cloració de xoc es calcula a partir de l’expressió
CC x V / A = Kg de producte desinfectant
L’aportació del producte desinfectant al vas, per fer la cloració de xoc,
es realitzarà amb els equips de protecció individual que especifiqui la
fitxa tècnica del producte.
1 En el cas de piscines desbordants s’inclourà també el volum d’aigua del vas de compensació, mesurat quan no
hi hagin banyistes en la piscina.
5
Aplicació de producte per a la realització de la cloració de xoc
A continuació s’haurà d’ajustar amb l’autòmat (o manualment en cas de no disposarne)
el ph de l’aigua del vas als valors de ph que recomana l’aplicació del producte
hivernador, generalment entre 7,0 i 7,8.
Un dia desprès de la cloració de xoc i d’haver deixat la piscina en recirculació i amb
l’aigua de la piscina en perfecte estat (com un dia de bany de l’estiu) s’afegirà el
producte hivernador amb la dosi requerida (generalment 5 litres producte /100 m3
d’aigua del vas) utilitzant els equips de protecció individuals (guants, davantals,
ulleres,…) que especifiqui la fitxa tècnica del producte hivernador.
Aplicació del producte hivernador
Aquesta operació (només l’addició de producte hivernador) s’haurà de repetir a
l’hivern (al mes de gener o febrer), a fi i efecte que es mantingui una concentració el
més constant possible de producte hivernador al llarg de tota la temporada
d’hivernació dels vasos.
Les instruccions d’aplicació del producte hivernador aconsellen que s’apliqui quan la
temperatura del vas no sigui superior a 18 °C. Difícilment la temperatura de l’aigua
dels vasos, quan es tanquen les piscines a l’aire lliure al públic i es planteja la seva
hivernació, estan per sota d’aquesta temperatura. En aquestes condicions es poden
fer dos plantejaments: esperar que la temperatura disminueixi deixant funcionant la
piscina en condicions normals però sense públic, amb el cost econòmic que això
suposa o aplicar el producte hivernador tot i que la temperatura sigui superior a 18
°C, en aquest darrer cas s’aplicarà més dosi que la recomanada de producte
hivernador a la piscina (per exemple 1 litre més per cada 100 m3) i s’adelantarà a
principis de gener la repetició de l’addició de producte hivernador de l’hivern.
Les operacions a realitzar a continuació dependran de si a l’hivern hi ha risc de
gelada en el municipi o no. Així per aquells municipis on l’aigua pugui glaçar es
disminuirà el nivell superficial de l’aigua tal com s’especifica en la taula 1 i es
col•locaran flotadors per dificultar la formació de gel i en el cas que es formi, la
6
deformació dels flotadors protegirà les parets del vas dels esforços de les plaques
de gel.
En aquells municipis que no hi hagi risc de gelada, l’aigua es deixarà al nivell normal
d’ús i es farà sempre que sigui possible funcionar el sistema de recirculació per
depurar la matèria que es pugui dipositar en el vas. En el cas de disposar d’un
cobertor en la piscina, aquesta recirculació no es necessària.
Taula 2. Passos a seguir per hivernar una piscina d’estiu en un clima moderat
Com s’ha dit durant la hivernació s’aconsella també la col•locació d’una coberta
opaca per protegir principalment el vas de la disposició de matèria orgànica
(principalment fulles) i també per evitar que hi arribi la radiació solar que fomenta el
creixement de les algues. A part amb la coberta, la instal•lació queda més protegida
ja que impedeix que una persona pugui caure a dins del vas.
La coberta es convenient que tingui petits forats per evitar l’embassament d’aigua
de pluja.
7
En els vasos de gran superfície s’aconsella que aquest material sigui flotant per
facilitar el seu muntatge i desmuntatge.
El cost d’aquesta coberta per un vas petit és de l’ordre de 6 euros per m2 de
coberta, en el cas de piscines grans (25 x 12 o 25 x 16,6 m2) el cost de la coberta
(composta per diferents lones), de les cintes tensores i dels ancoratges és de l’ordre
de 5.000 euros.
Es tracta d’una inversió que elimina les hores necessàries de neteja dels objectes
que es dipositen en la làmina d’aigua durant l’època d’hivernació i que facilita
enormement la neteja del vas una vegada es fa la seva posta en marxa abans de la
seva obertura.
Una altra inversió molt necessària, no per hivernar la piscina, però si per tenir en
compte pressupostàriament a l’hivern en les comptes municipals, es dotar els vasos
(en cas de no tenir-ne) d’autòmats que regulin automàticament a partir de la lectura
de sondes la dosificació dels productes químics. És una mesura fonamental per
mantenir els vasos en les condicions que estableix la normativa. Només amb les
bombes dosificadores (sense autòmats i sondes) tot i el bon criteri i seguiment del
responsable de la piscina serà quasi impossible mantenir en tot moment els nivells
de desinfectant i ph que s’exigeixen en l’aigua. Aquesta inversió per cada vas
convencional (25 * 12 m2) pot suposar un 3.000 euros. S’aconsella que si aquesta
inversió no es pot realitzar per tots els vasos el mateix any, que es realitzi per fases.
Autòmat de regulació dels paràmetres químics de l’aigua

DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DECRET 165/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.

sebastia — Thu, 05 Feb 2009 19:17:35 +0000

El Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual
s’estableixen les normes sanitàries aplicables a
les piscines d’ús públic (DOGC núm. 3092, de
6.3.2000), té per finalitat de garantir que les
condicions de les piscines d’ús públic no tinguin
un efecte negatiu sobre la salut i el benestar de
les persones usuàries.
Per assolir aquesta finalitat, aquest Decret, a
banda d’establir els requisits que han de reunir
les instal•lacions, els serveis annexos, i de delimitar
les característiques de l’aigua i el seu
tractament, preveu també altres aspectes més
directament adreçats a garantir la seguretat i
a minimitzar els riscos per a les persones usuàries.
En aquest sentit, es regulen certes activitats
de risc, com ara l’ús de trampolins, palanques
i tobogans, i en ordre a corresponsabilitzar
als usuaris en la minimització de riscos, es preveu
l’obligació que els titulars de les piscines proporcionin
a les persones usuàries unes normes
de règim intern, on es continguin pautes de comportament
adreçades a la prevenció dels accidents
i al manteniment de la higiene a les instal•-
lacions. Així mateix, i com una mesura més per
tal de garantir la seguretat dels usuaris, el Decret
95/2000, de 22 de febrer, estableix que les
piscines han de disposar d’un servei de salvament
i socorrisme.
Pel que fa a aquesta última previsió, amb la
modificació de l’article 17 del Decret 95/2000,
de 22 de febrer, precitat, s’ha volgut introduir
una referència numèrica que permeti calcular
el nombre més idoni de socorristes en funció del
nombre de persones que practiquen el bany o
la natació.
D’altra banda, s’ha considerat convenient
excloure l’obligació de presència de personal de
salvament i socorrisme en les piscines en les
quals, per les seves dimensions, sigui possible
garantir un nivell equivalent de seguretat amb
l’aplicació de les mesures preventives que els
titulars de les piscines hauran d’incloure en les
normes de règim intern i amb l’establiment d’un
servei adequat de vigilància dels banyistes.
En determinats supòsits, es preveu que aquesta
vigilància pugui ser assumida bé per monitors
diplomats en el lleure infantil i juvenil, els quals
per raó de les seves tasques i les seves responsabilitats
sobre el col•lectiu d’infants i joves,
especialment vulnerables en aquest àmbit, poden
ajudar a promoure conductes responsables
tendents a evitar i/o minimitzar situacions de risc
d’accident, bé per titulats superiors d’animació
d’activitats físiques i esportives. Així mateix, es
preveu que puguin fer-se càrrec d’aquesta tasca
de vigilància aquelles persones, professionals
o voluntàries que acreditin la superació dels programes
d’atenció sanitària immediata a què fa
referència el Decret 225/1996, de 12 de juny, pel
qual es regula la formació en atenció sanitària
immediata (DOGC núm. 2219, de 17.6.1996).
La formació específica en primeres cures
sanitàries que s’inclouen en els programes de capacitació
dels col•lectius esmentats permeten garantir
que disposen de coneixements per actu-
“Els acords del/la cap de la Secretaria Tècnica
de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa
de denegació d’inscripció i baixa acordada
d’ofici en el Registre de licitadors podran
ser objecte de recurs d’alçada davant el conseller
d’Economia i Finances.”
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà que
sigui publicat al Diari Oficial de la Generalitat
de Catalunya.
Barcelona, 12 de juny de 2001
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
FRANCESC HOMS I FERRET
Conseller d’Economia i Finances
(01.158.044)
*
9580 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3417 – 26.6.2001
ar en una situació d’emergència, fins a l’arribada
dels professionals sanitaris o l’accés del pacient
a un centre o servei assistencial.
Amb la modificació de l’article 17.3 s’ha volgut
donar un tractament específic a les piscines
integrades en determinats allotjaments turístics,
tenint en compte la seva reduïda dimensió i l’escàs
nombre d’usuaris potencials, en les quals la
prevenció dels accidents es canalitza a través de
les normes de règim intern d’obligat compliment
pels usuaris, amb mesures específiques per garantir
la seguretat dels menors de 14 anys.
Com a mesura no merament informativa sinó
també preventiva s’estableix que en totes les piscines
en què s’exclou de l’obligació de servei de
salvament i socorrisme i, en el seu cas, de servei
de vigilància s’indiqui aquesta circumstància
en un lloc visible per a l’usuari.
Finalment, als efectes de garantir la seguretat
dels alumnes en la realització d’activitats, en
piscines, organitzades pels centres docents de
nivell no universitari, tenint en compte que els
currículums formatius de mestres i professors no
exigeixen coneixements ni habilitats per poder
actuar en cas d’accident, s’ha considerat convenient
mantenir l’obligació de presència de personal
de salvament i socorrisme.
Per tot el que s’ha exposat, d’acord amb el que
disposen els articles 61 i 62 de la Llei 13/1989,
de 14 de desembre, d’organització, procediment
i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat
de Catalunya, vist l’informe de la Comissió
de Govern Local de Catalunya, a proposta
del conseller de Sanitat i Seguretat Social, i amb
la deliberació prèvia del Govern,
DECRETO:
Article 1
Es modifica l’article 17 del Decret 95/2000, de
22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes
sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic, el
qual queda redactat de la manera següent:
“Article 17
”17.1 Les piscines que disposin d’un o més
vasos amb una superfície total de làmina d’aigua
superior als 200 metres quadrats han de disposar,
durant l’horari de bany establert, d’un servei
de salvament i socorrisme d’acord amb el
nombre de persones que es banyen o practiquen
la natació, el nombre i la visibilitat dels vasos i
les activitats que s’hi realitzin. La previsió del
nombre de socorristes per a un determinat període
de temps ha d’estar documentada, sota la
responsabilitat del titular de les instal•lacions,
amb indicació de la identitat del personal, degudament
format, encarregat d’aquest servei i
l’horari de desenvolupament de la seva funció.
En aquest mateix document ha de constar també
la previsió de banyistes, per períodes de cada
temporada d’obertura. Els socorristes han de poder
ser identificats de manera fàcil pels usuaris
de la piscina. El personal d’aquest servei ha d’enregistrar
les assistències prestades als usuaris de
la piscina.
”Als efectes de la determinació del nombre
de socorristes es tindrà en compte, com a mínim,
la relació d’un socorrista per a cada grup de doscents
banyistes o fracció. El nombre de banyistes
es calcularà a raó de dos per cada cinc metres
quadrats de làmina d’aigua.
”17.2 A les piscines que disposin d’un o més
vasos amb una superfície total de làmina d’aigua
igual o inferior als 200 metres quadrats, no
és obligatòria la presència de personal de salvament
i socorrisme. Tanmateix, en aquelles instal
•lacions en què s’accedeixi a la piscina mitjançant
el pagament d’una quantitat en concepte
d’entrada o de quota d’accés directa hi ha d’haver
una persona encarregada de la vigilància dels
banyistes i de la supervisió del compliment de
les normes de règim intern, especialment en
aquells aspectes que fan referència a la prevenció
dels accidents. Aquesta persona haurà de
tenir habilitats bàsiques en la pràctica de la
natació i haurà d’estar en possessió de la titulació
de grau superior d’animació d’activitats físiques
i esportives o del diploma de monitor en el lleure
infantil i juvenil lliurat per la Secretaria General
de Joventut, o bé d’acreditar la superació dels
programes d’atenció sanitària immediata de
nivell 1 o 2 a què fa referència el Decret 225/
1996, de 12 de juny, pel qual es regula la formació
en atenció sanitària immediata.
”Així mateix, a les piscines d’aquestes mateixes
dimensions que estiguin integrades en establiments
de restauració, com també en allotjaments
turístics, inclosos els càmpings, i altres
tipus d’ instal•lacions i establiments reservats a
l’ús exclusiu de les persones que hi estiguin allotjades,
sense necessitat de pagament d’una quota
d’accés directa, hi ha d’haver una persona que,
entre les seves tasques, tingui encarregada la
vigilància dels banyistes i la supervisió del compliment
de les normes de règim intern, especialment
en aquells aspectes que fan referència
a la prevenció dels accidents.
”A les piscines a què fa referència el paràgraf
immediatament anterior, quan la direcció de l’establiment
programi activitats organitzades de
natació o jocs aquàtics destinades a grups de
persones menors d’edat, la vigilància, mentre
durin aquestes, serà assumida per una persona
que tingui habilitats bàsiques en la pràctica de
la natació i estigui en possessió de la titulació de
grau superior d’animació d’activitats físiques i
esportives o del diploma de monitor en el lleure
infantil i juvenil lliurat per la Secretaria General
de Joventut, o bé que acrediti la superació
dels programes d’atenció sanitària immediata
de nivell 1 o 2 a què fa referència el Decret 225/
1996, de 12 de juny, esmentat, sens perjudici del
que disposa l’apartat 4 d’aquest article.
”A l’entrada de les instal•lacions a què fan
referència els paràgrafs anteriors, com també a
la zona de bany, s’ha de fixar, en un lloc perfectament
visible per als usuaris, un rètol amb el
missatge següent:
”—Aquesta instal•lació no disposa de servei
de salvament i socorrisme—”.
”17.3 Queden excloses de les obligacions de
presència de personal de salvament i socorrisme
i de vigilància establertes en els apartats
anteriors les piscines integrades en allotjaments
turístics en les modalitats de residències-cases
de pagès regulades al Decret 214/1995, de 27 de
juny (DOGC núm. 2085, de 7.8.1995), com també
en la resta d’allotjaments turístics amb una
capacitat màxima autoritzada de 15 places.
”Aquests allotjaments turístics, en la zona de
bany, han de fixar, en un lloc perfectament visible
per als usuaris, un rètol amb el missatge
següent:
”—Aquesta piscina no disposa de servei de
salvament i socorrisme ni de vigilància dels banyistes—.
”Les normes de règim intern d’aquestes piscines
hauran de fer constar la prohibició que els
menors de 14 anys puguin accedir a la piscina
sense la presència d’un adult responsable.
”17.4 En les piscines de tot tipus d’instal•-
lacions, quan estiguin ocupades per grups d’infants
i de joves en exercici d’activitats amb finalitat
educativa, cultural, lúdica, recreativa, social
o d’esbarjo, organitzades d’acord amb la seva
normativa reguladora, pels centres docents de
nivell no universitari de Catalunya per als seus
alumnes, sota la responsabilitat dels propis professors,
serà obligatòria la presència del servei
de salvament i socorrisme previst a l’apartat 1
d’aquest article”.
Article 2
Es modifica l’article 25 del Decret 95/2000, de
22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes
sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic, el
qual queda redactat de la manera següent:
‘‘Article 25
”Els titulars de les piscines d’ús públic són
els responsables del funcionament, el manteniment,
la salubritat i la seguretat de les piscines,
en compliment del que disposa aquest
Decret. A aquests efectes, durant el període
d’obertura al públic de la piscina, han de garantir
la disponibilitat d’una persona responsable
del manteniment i el correcte funcionament de
les instal•lacions.”
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única
Els titulars de les piscines incloses en l’àmbit
d’aplicació del Decret 95/2000, de 22 de febrer,
disposaran d’un termini de tres mesos des de la
data de l’entrada en vigor d’aquest Decret per
adreçar a l’ajuntament corresponent la documentació
acreditativa del compliment de les previsions
establertes a la nova redacció de l’article
17 del Decret 95/2000, de 22 de febrer, abans
esmentat, als efectes d’autorització preceptius.
DISPOSICIÓ FINAL
Única
Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de
la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 12 de juny de 2001
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
EDUARD RIUS I PEY
Conseller de Sanitat i Seguretat Social

DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DECRET 177/2000, de 15 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria única del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.

sebastia — Thu, 05 Feb 2009 19:15:28 +0000

L’entrada en vigor del Decret 95/2000, de 22
de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries
aplicables a les piscines d’ús públic
(DOGC núm. 3092, de 6.3.2000), comporta la
revisió de les autoritzacions administratives
atorgades a l’empara de l’anterior Reglament
sanitari de piscines d’ús col•lectiu, per comprovar
l’adequació a les normes sanitàries actualment
vigents.
La proximitat de l’inici de la temporada d’estiu
pot determinar que es produeixi en alguns
municipis, particularment en els de zones turístiques,
una concentració excessiva en el temps
d’aquests expedients de revisió, la qual cosa fa
aconsellable ampliar el termini a què fa referència
la disposició transitòria única del Decret 95/
2000, de 22 de febrer. Igualment, aquesta mesura
facilita als titulars de piscines la tasca d’emplenar
la documentació preceptiva per al tràmit
d’autorització.
Per tot el que s’ha exposat, d’acord amb el que
disposen els articles 61 i 62 de la Llei 13/1989,
de 14 de desembre, d’organització, procediment
i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat
de Catalunya, a proposta del conseller de
Sanitat i Seguretat Social, i amb la deliberació
prèvia del Govern,
DECRETO:
Article únic
Es modifica la disposició transitòria única del
Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen
les normes sanitàries aplicables a les
piscines d’ús públic, que queda redactada de la
manera següent:
“Els titulars de les piscines incloses en l’àmbit
d’aplicació d’aquest Decret autoritzades
d’acord amb el Decret 193/1997, de 19 de maig,
disposaran d’un termini de sis mesos des de la
data de la seva entrada en vigor per adreçar a
l’ajuntament corresponent la documentació a
què fa referència l’article 31, als efectes d’autorització
preceptius.”
DISPOSICIÓ FINAL
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de
la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 15 de maig de 2000
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
EDUARD RIUS I PEY
Conseller de Sanitat i Seguretat Social

DEPARTAMENT DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DECRET 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.

sebastia — Thu, 05 Feb 2009 19:12:44 +0000

A les piscines d’ús públic existeixen uns riscos
potencials que no poden ser controlats o
modificats de manera substancial per l’acció
individual. Aquesta dificultat justifica la necessitat
d’establir una regulació sanitària que tendeix
a garantir que les condicions de les piscines
d’ús públic no tinguin un efecte negatiu
sobre la salut i el benestar de les persones usuàries.
Amb aquesta finalitat, la Generalitat de Catalunya
va dictar el Decret 193/1987, de 19 de
maig, pel qual s’aprova el Reglament sanitari de
piscines d’ús col•lectiu (DOGC núm. 852, de
15.6.1987). Tot i que gran part del contingut
tècnic d’aquest Decret continua essent vàlid, es
considera necessari revisar-lo, d’acord amb
l’evolució conceptual experimentada en l’àmbit
de la protecció de la salut durant aquests anys
d’aplicació del Decret.
En aquesta línia, és bàsic considerar que els
titulars de les piscines d’ús públic són els responsables
de la seguretat i la salubritat en les seves
instal•lacions, i a aquests efectes, han de posar
els mitjans i el personal adients per tal de garantir
la seguretat i la minimització de riscos. Per
això, aquest Decret atribueix als titulars de les
instal•lacions que ubiquen piscines d’ús públic,
les tasques d’autocontrol dels riscos per a la
salut, associats a les diferents activitats que s’hi
poden desenvolupar.
La combinació de procediments d’autocontrol
continuat per part dels responsables de les
piscines, i de control oficial periòdic per part dels
òrgans administratius competents que introdueixi
aquest Decret, ha de permetre augmentar
el nivell de protecció de la salut dels usuaris de
les piscines.
Un altre aspecte en què fa incidència aquest
Decret, és el de la corresponsabilitat de les persones
usuàries d’aquest tipus de piscines en la
minimització dels riscos. Amb la finalitat de
facilitar aquest comportament responsable, es
preveu que els titulars de les piscines d’ús públic
proporcionin a les persones usuàries unes
normes de règim intern, on es continguin les
pautes de comportament adreçades a la prevenció
dels accidents i al manteniment de la higiene
a les instal•lacions, les quals s’exposaran en
llocs estratègics perquè siguin de fàcil visibilitat
i lectura per als usuaris.
El Decret es dicta d’acord amb l’article 43 de
la Constitució espanyola, que reconeix el dret
de tots els ciutadans a la protecció de la salut i
la competència dels poders públics per organitzar
i tutelar la salut pública, i l’article 24 de la
Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, que
regula la intervenció pública en les activitats
públiques o privades que, directament o indirectament,
puguin tenir conseqüències negatives
per la salut, i en exercici de les competències
atribuïdes a la Generalitat de Catalunya en
matèria de sanitat a l’article 17 de l’Estatut d’autonomia.
L’article 68 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol,
d’ordenació sanitària de Catalunya, atribueix als
ajuntaments el control sanitari de les àrees d’activitat
fisicoesportiva i d’esbarjo, i la promoció
de la protecció de la salubritat pública. D’altra
banda, l’article 63 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril,
municipal i de règim local de Catalunya, posa
de manifest que els municipis tenen competències
en la seguretat en llocs públics, en la protecció
de la salubritat pública i en les activitats
i les instal•lacions culturals i esportives, l’ocupació
del lleure i el turisme. En base a aquest context
legal el present Decret atribueix als ajuntaments
la competència d’autorització i control
sanitari de les piscines d’ús públic instal•lades en
el respectiu terme municipal.
Per tot el que s’ha exposat, d’acord amb el que
disposen els articles 61 i 62 de la Llei 13/1989,
de 14 de desembre, d’organització, procediment
i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat
de Catalunya, vist l’informe de la Comissió
de Govern Local de Catalunya, i d’acord amb
el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,
a proposta del conseller de Sanitat i Seguretat
Social, i amb la deliberació prèvia del Govern,
DECRETO:
CAPÍTOL 1
Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Article 1
1.1 Aquest Decret té per objecte establir les
normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús
públic i regular les funcions de control i verificació
del seu compliment.
1.2 Queden excloses de l’àmbit d’aplicació
d’aquest Decret les piscines d’aigües termals i
d’altres destinades a finalitats exclusivament
medicinals, com també les piscines d’ús particular.
1.3 Els ajuntaments podran desenvolupar
mitjançant reglament o ordenança, en exercici
de les competències que els atribueix la normativa
de règim local, els preceptes d’aquest Decret
per tal de garantir les mesures de protecció
a la salut que s’hi contenen i l’exercici de l’activitat
de control municipal.
Article 2
A efectes d’aquest Decret s’entén per:
Piscina: instal•lació que comporta l’existència
d’un o més vasos artificials destinats al bany
col•lectiu o a la natació, i els equipaments i serveis
complementaris per al desenvolupament
d’aquestes activitats.
Piscines d’ús públic: totes les piscines de titularitat
pública, i les de titularitat privada la utilització
de les quals està condicionada al pagament
d’una quantitat en concepte d’entrada o
de quota d’accés, directa o indirecta, així com
totes aquelles que no són d’ús particular.
Piscines d’ús particular: piscines unifamiliars
o de comunitats de veïns d’ús privatiu per al seus
titulars.
Zona de bany: espai que inclou el vas o vasos
de la piscina, la zona de platja i el solàrium.
Zona de platja: superfície que circumda i dóna
accés al vas o vasos de la piscina.
Aforament: nombre de persones que en un
mateix espai de temps es troben en les instal•-
lacions de la piscina.
Aforament màxim: nombre màxim de persones
que poden utilitzar al mateix temps les
instal•lacions de la piscina, sense que se’n derivi
un increment del risc no controlable per a la seva
salut i seguretat.
Aquest aforament màxim ha de garantir, també,
el benestar dels usuaris permetent una utilització
còmoda de les instal•lacions.
Socorrista: persona que acrediti una titulació
en matèria de socorrisme i salvament aquàtic,
i coneixements d’atenció sanitària immediata,
d’acord amb la normativa aplicable.
CAPÍTOL 2
Instal•lacions i serveis
Article 3
Les característiques de les instal•lacions i els
serveis annexos de les piscines han de garantir
la prevenció de riscos sanitaris i d’accidents i
afavorir el benestar dels usuaris.
SECCIÓ 1
Característiques generals
Article 4
4.1 Les superfícies de tots els elements que
integren les instal•lacions i els equipaments de
la piscina han de ser de materials resistents als
agents químics, de color clar i de fàcil neteja i
desinfecció. En la construcció d’aquests elements
no es poden utilitzar materials susceptibles
de constituir-se en substrat per al creixement
microbià.
4.2 Els paviments, les superfícies de pas dels
trampolins, les palanques i les escales, han de
construir-se amb materials antilliscants. Els
paviments han d’estar dotats de desguassos i el
seu disseny ha de garantir la inclinació suficient
per evitar la formació de tolls.
4.3 Els elements metàl•lics de les instal•-
lacions han de ser de materials resistents a l’oxidació.
4.4 Les instal•lacions han de disposar del
nombre de boques d’aigua suficient per permetre
una neteja correcta del conjunt de totes
aquestes.
4.5 Les instal•lacions elèctriques de les piscines
han de complir les normes de seguretat que
els siguin d’aplicació. Els endolls i els interruptors
han de tenir la protecció adequada i estar
situats a una alçada suficient per tal d’evitar la
manipulació de qualsevol usuari.
4.6 En totes les àrees i dependències de les
instal•lacions s’ha de disposar de punts d’il•-
luminació suficients per permetre desenvolupar
l’activitat a què es destinen. Aquests punts d’il•-
luminació han d’estar protegits front de les ruptures.
SECCIÓ 2
Característiques dels vasos
Article 5
5.1 El fons dels vasos ha de tenir la pendent
necessària per permetre’n el buidatge total. Els
canvis de pendent han d’establir-se en la progressió
escaient per a la prevenció d’accidents. En
els vasos es col•locaran rètols d’avis als usuaris
indicant la fondària mínima i màxima i els canvis
de pendents.
5.2 Les superfícies de les parets i terres s’han
de construir amb materials impermeables, i els
angles d’unió han de ser arrodonits. Els fons dels
vasos destinats a infants i d’aquells que per la
seva poca profunditat permetin caminar, han de
ser antilliscants, per tal d’evitar accidents.
5.3 En el fons dels vasos s’han de preveuDiari
Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3092 – 6.3.2000 2339
re els desguassos que permetin el buidatge total
d’aigua. Com a mínim un cop a l’any s’ha de
procedir al buidatge total de la piscina per a una
completa neteja i desinfecció de les parets i el
terra de la piscina. Els desguassos han d’estar
adequadament protegits mitjançant reixes de
seguretat que no puguin ser retirades sense eines
especifiques o sistemes similars de protecció.
Així mateix, han de disposar de sistemes
antiremolí o altres sistemes adequats per evitar
fenòmens de turbulència i/o succió que puguin
ser causa d’accident.
5.4 La part interna dels vasos ha d’estar lliure
d’elements que puguin ocasionar accidents als
usuaris i dificultar la circulació de l’aigua.
5.5 És obligatori disposar d’un sistema de
recollida contínua que permeti la recirculació
uniforme de la totalitat de la làmina superficial
de l’aigua. El cabdal d’aigua recirculada ha de
permetre que l’aigua compleixi les característiques
assenyalades en el capítol 3 d’aquest Decret.
5.6 Els vasos destinats a la utilització exclusiva
dels infants han d’estar separats dels vasos
per a utilització d’adults, de manera que els infants
no puguin accedir involuntàriament a altres
vasos.
SECCIÓ 3
Equipaments
Article 6
En cada vas s’han d’instal•lar escales d’accés
en nombre suficient per evitar riscos i molèsties
als usuaris. El seu disseny ha de garantir la
comoditat i seguretat dels usuaris.
Article 7
Les zones de platja han d’estar lliures d’impediments
i la seva amplada ha de permetre un accés
fàcil al vas per tots els costats. El disseny d’aquestes
zones ha de preveure que l’aigua que s’hi
escorri, inclosa l’aigua pluvial, s’evacuï cap als
desguassos, sense que pugui penetrar en el vas.
Article 8
Les zones de platja han de disposar de dutxes
en nombre suficient per permetre’n una
utilització còmoda per part dels usuaris. Aquestes
dutxes han d’estar equipades amb desguassos.
Article 9
Les diferents àrees i dependències de les
instal•lacions han d’estar equipades amb un
nombre suficient de papereres.
Article 10
És prohibida la construcció de canalets rentapeus
perimètrics als vasos. Els pediluvis que
es puguin construir com a instal•lacions complementàries
han de garantir un flux continuat d’aigua,
amb poder desinfectant i no recirculable.
Article 11
S’ha d’assegurar una ventilació suficient en
totes les dependències de les instal•lacions. Les
piscines cobertes han de disposar dels mecanismes
necessaris per assegurar la renovació constant
de l’aire en el recinte, garantint una temperatura
i humitat relativa adient. Als efectes de
control d’aquests extrems disposaran, almenys,
d’un termòmetre i d’un higròmetre situats a la
zona de platja.
Article 12
Amb la finalitat de prevenir accidents, es
prohibeix la utilització de trampolins, palanques
i tobogans en les àrees on es permeti simultàniament
el bany. L’ús d’aquests elements
es restringeix a aquelles piscines o zones de les
mateixes acotades i reservades per aquesta finalitat,
i és subjecta a limitació horària. També
es prohibeix l’ús de material que dificulti la
vigilància i la visibilitat de la zona de bany. En
les zones i durant els horaris en què es permeti
l’ús d’aquests elements s’han d’extremar les
mesures de vigilància.
Article 13
Totes les piscines han de disposar almenys
d’un local amb una farmaciola equipada amb
material suficient, segons l’aforament màxim
autoritzat de la piscina, per poder garantir l’assistència
de primers auxilis als usuaris, telèfon
i rentamans proper i estar equipada amb una
llitera practicable i una llitera rígida. La ubicació
de les farmacioles ha de permetre facilitat en
l’accés i en l’evacuació dels accidentats i ha d’estar
convenientment senyalitzada.
Article 14
Les zones de platja han de disposar de salvavides
proveïts d’una corda de longitud adequada,
en nombre suficient i en una ubicació visible
i de fàcil accés. També es pot preveure
utilitzar altre material de salvament adequat.
Aquests equipaments estaran sota la responsabilitat
del servei de salvament i socorrisme.
SECCIÓ 4
Serveis
Article 15
És obligatòria l’existència de vestuaris, que
han d’estar dotats d’un nombre suficient de
dutxes, lavabos i vàters, dels quals com a mínim
un estarà adaptat a usuaris amb discapacitats
físiques. La dimensió d’aquests serveis s’adequarà
a l’aforament màxim autoritzat. Els lavabos
de les piscines han de disposar d’aigua corrent,
paper higiènic, tovalloles d’un sol ús i dosificadors
de sabó; les dutxes disposaran d’aigua
calenta i freda.
Article 16
En l’autorització de piscines integrades en
altres tipus d’equipaments, de caire esportiu,
recreatiu o turístic, entre d’altres, que disposin
de vestuaris i/o farmaciola, aquestes dependències
seran objecte de valoració conjunta, sempre
que reuneixin les condicions que s’assenyalen
en aquest Decret.
Article 17
Les piscines han de disposar d’un servei de
salvament i socorrisme d’acord amb l’aforament
màxim, el nombre i la visibilitat dels vasos i les
activitats que s’hi realitzen, de manera que sempre
es pugui garantir la seguretat dels usuaris.
La previsió del nombre de socorristes per a un
determinat període de temps estarà documentada,
sota la responsabilitat del titular de les
instal•lacions, amb indicació de la identitat
del personal, degudament format, encarregat
d’aquest servei i l’horari de desenvolupament
de la seva funció. En aquest mateix document
hi constarà també la previsió d’aforament, per
períodes de temps de cada temporada d’obertura.
Els socorristes han de poder ser identificats
de manera fàcil pels usuaris de la piscina.
El personal d’aquest servei haurà d’enregistrar
les assistències prestades als usuaris de la piscina.
CAPÍTOL 3
L’aigua
SECCIÓ 1
Característiques
Article 18
18.1 L’aigua de provisionalment de les piscines
ha de procedir, preferentment, d’una xarxa
de distribució pública. Es podran utilitzar aigües
d’altres orígens que presentin característiques
sanitàries equivalents, prèvia l’autorització per
part de l’ajuntament corresponent.
18.2 Als efectes autoritzadors previstos a
l’apartat anterior, correspon als titulars de les
piscines presentar la corresponent sol•licitud.
Transcorregut un mes des de la data d’aquesta
presentació, sense que l’òrgan municipal competent
hagi resol la sol•licitud, s’entendrà estimada.
Article 19
L’aigua dels vasos ha de ser filtrada, desinfectada
i amb poder desinfectant, i complir, en tot
cas, les següents característiques:
No ser irritant per als ulls, la pell i les mucoses.
Estar lliure de microorganismes patògens.
No fer perceptible la presència de sòlids en
suspensió, escumes, olis o greixos.
Article 20
Per al seguiment de les correctes condicions
fisicoquímiques i microbiològiques de l’aigua,
es fixen els criteris següents:
Paràmetre: marges mínims i màxims.
Nivell de pH: 7,0-7,8.
Clor lliure* (in situ): 0,5-2 ppm (en punts
equidistants).
Clor combinat* (in situ): 0,6 ppm (en punts
equidistants).
Brom total*: 3-6 ppm (en punts equidistants).
Biguanides*: 25-50 ppm.
Àcid isocianúric*: < 75 ppm.
Ozó: vas 0 ppm (en punts equidistants).
Abans de la desozonització 0,4 ppm.
Transparència sense banyistes: veure el fons
des de qualsevol punt de la piscina (amb l’aigua
en repòs).
Temperatura de l’aigua (només en piscines
climatitzades): 24-30 ºC.
Temperatura de l’aire (només en piscines
cobertes). Mesurat a 1 metre d’alçada sobre la
làmina d’aigua: entre dos i quatre graus més
elevada que la temperatura de l’aigua del vas.
Humitat (només en piscines cobertes): 60-
70%.
Oxidabilitat al permanganat: no podrà superar
en 4 ppm la corresponent a l’aigua d’entrada,
podent-se considerar aquest valor d’acord
amb el tipus de tractament.
Amoníac (NH4+): <= 0,5 ppm.
Coliformes fecals, Staphylococus aureus,
pseudomona aeruginosa i altres patògens: absència.
*En cas d’utilitzar productes, per a la desinfecció
de l’aigua, amb contingut d’aquestes substàncies.
2340 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3092 – 6.3.2000
D’acord amb els nous coneixements científics
sobre els riscos associats a l’aigua i a les noves
tecnologies del tractament de l’aigua, per ordre
del conseller de Sanitat i Seguretat Social es
podran modificar els paràmetres i els marges
establerts en aquest article.
SECCIÓ 2
Tractament
Article 21
Els equips de tractament de l’aigua han de
poder garantir que els vasos de les piscines disposin
en tot moment d’una aigua de les característiques
assenyalades en els articles 19 i 20
d’aquest Decret.
Article 22
22.1 L’aigua dels vasos ha de renovar-se
contínuament durant el període d’obertura al
públic de la piscina, bé per recirculació, prèvia
depuració, bé per entrada d’aigua nova. Aquesta
circulació de l’aigua ha de permetre una renovació
total de la mateixa i alhora assegurar el
compliment de les previsions dels articles 19 i
20 d’aquest Decret.
22.2 Els vasos han de disposar d’un sistema
de control de l’aportació d’aigua nova i de l’aigua
recirculada.
Article 23
23.1 Per al tractament de l’aigua de les piscines
s’han d’utilitzar substàncies i productes autoritzats
d’acord amb la normativa vigent.
23.2 Per a l’addició de productes químics
per al tractament sistemàtic de l’aigua, s’ha de
disposar de sistemes de dosificació que funcionin
conjuntament amb el sistema de circulació, i que
permetin, si és necessari, la dissolució total dels
productes utilitzats per al tractament, que en cap
cas, es podran afegir directament als vasos. La
utilització de sistemes de desinfecció que no
tinguin efecte residual exigeix sempre l’addició
d’un desinfectant, amb efecte residual.
23.3 Les determinacions del nivell del desinfectant
residual utilitzat, ph i transparència de
l’aigua es realitzarà un mínim de dues vegades
al dia, en els moments d’obertura de la piscina
i de màxima confluència de públic. En les piscines
cobertes es controlarà, també, la temperatura
de l’aigua.
Article 24
Els productes per al tractament de l’aigua dels
vasos, i els productes i estris per a la neteja i desinfecció
de les instal•lacions, s’han de guardar
en un local amb aquest ús exclusiu, ventilat i
exclòs de l’accés dels usuaris. En cas d’utilització
de clor líquid o en forma de gas, s’haurà de preveure
la seva situació en una zona separada.
Aquest local ha de poder romandre tancat amb
clau.
CAPÍTOL 4
Autocontrol
Article 25
Els titulars de les piscines d’ús públic són els
responsables del funcionament, el manteniment,
la salubritat i la seguretat de les piscines, en compliment
del què disposa aquest Decret. A
aquests efectes, durant el període d’obertura al
públic de la piscina han de garantir la presència
d’un responsable del manteniment i el correcte
funcionament de les instal•lacions.
Article 26
Els titulars de les piscines han d’identificar
qualsevol aspecte de les seves instal•lacions i de
les activitats que s’hi desenvolupin, que sigui determinant
per garantir la seguretat dels usuaris.
També, és responsabilitat dels titulars de les
piscines la planificació, la implementació, l’avaluació
i la revisió de sistemes eficaços de control
de tots els punts i activitats generadors o potencialment
generadors de risc.
Article 27
27.1 Els titulars de les piscines han de basar
la vigilància del compliment de les previsions
contingudes en aquest Decret, en l’aplicació
d’un autocontrol conforme s’assenyala a
l’article anterior.
27.2 Els resultats i les incidències que generi
aquest autocontrol han de quedar registrats documentalment,
de manera que en qualsevol
moment es pugui fer un seguiment retrospectiu
dels mateixos. Aquesta documentació estarà a
disposició dels serveis d’inspecció i s’haurà de
custodiar, a disposició de l’autoritat competent,
durant un termini no inferior a dos anys.
27.3 Els darrers controls sobre la qualitat de
l’aigua s’exposaran en un lloc visible i fàcilment
accessible als usuaris. Així mateix, a l’entrada
dels serveis hi figurarà, en un lloc visible, l’horari
de la darrera neteja.
Article 28
El sistema d’autocontrol ha d’incloure, com
a mínim, els següents plans:
Pla de neteja i desinfecció de totes les instal•-
lacions.
Pla de tractament de l’aigua dels vasos en què
s’ha de fer constar el producte o productes que
s’utilitzen; les fitxes de seguretat d’aquests productes;
la forma d’aplicació i els controls que es
realitzen per tal d’assegurar les característiques
de l’aigua assenyalades en els articles 19 i 20.
Pla de desratització i de desinsectació, amb
les previsions de seguretat per a la seva aplicació
que calguin, per tal d’evitar riscos als usuaris
de les piscines.
Pla de formació del personal de manteniment
en les matèries relacionades amb aquest article.
Planificació de les anàlisis microbiològiques
de l’aigua necessàries per conèixer les seves condicions
sanitàries: freqüència de les anàlisis,
punts de mostreig i tipus d’anàlisis, entre d’altres
factors.
En les piscines cobertes, pla de neteja i manteniment
del sistema de ventilació i calefacció
que impliqui control de la temperatura i la humitat
ambiental.
Article 29
29.1 Les instal•lacions de piscines han de
disposar d’unes normes de règim intern per les
persones usuàries, les quals seran d’obligat compliment
i s’exposaran en lloc visible i fàcilment
accessible per aquestes persones, sens perjudici
dels cartells i rètols que estiguin distribuïts en
les diferents zones de les instal•lacions. Aquestes
normes de règim intern han de contenir, com a
mínim, les següents indicacions: l’obligació d’utilitzar
les dutxes abans del bany a la piscina; la
prohibició d’accedir amb calçat de carrer i de
fumar i menjar en la zona de platja, i la no admissió
d’animals domèstics. Igualment, es donaran
pautes de comportament quant a les activitats
que es poden desenvolupar en les instal•-
lacions.
29.2 Els titulars de les piscines podran expulsar
del seu recinte aquelles persones que
incompleixin les normes de règim intern i
les pautes de comportament a què fa referència
l’apartat anterior, un cop advertides prèviament.
CAPÍTOL 5
Autoritzacions i inspeccions sanitàries
Article 30
30.1 Als efectes de la verificació del compliment
de les normes sanitàries previstes en
aquest Decret, els expedients de construcció i
reforma de les piscines d’ús públic estan subjectes
al tràmit d’autorització administrativa.
30.2 Correspon als ajuntaments l’autorització
de les piscines que s’ubiquin en el seu terme
municipal, com també l’exercici de les competències
de vigilància i control en aquesta matèria.
30.3 El Departament de Sanitat i Seguretat
Social podrà comprovar l’aplicació homogènia
d’aquest Decret en l’àmbit de Catalunya, mitjançant
la realització d’inspeccions periòdiques
d’un nombre de piscines d’ús públic que sigui
estadísticament representatiu, en col•laboració
amb els serveis municipals corresponents. A
aquests efectes la resolució dels expedients
municipals d’autorització es comunicarà a l’òrgan
territorial corresponent del Departament
de Sanitat i Seguretat Social.
Article 31
31.1 La documentació que s’ha d’adreçar a
l’ajuntament corresponent per a l’autorització
dels expedients de construcció i reforma de piscines
d’ús públic ha d’incloure, com a mínim, les
dades següents:
Descripció detallada de les instal•lacions on
es faci constar expressament el sistema de tractament
de l’aigua.
Informe sobre la previsió d’aforament màxim.
Descripció del servei de salvament i socorrisme
d’acord amb l’aforament previst.
Descripció de tots els punts i activitats generadors
o possibles generadors de risc, i dels sistemes
d’autocontrol que s’aplicaran per garantir
la seguretat de les persones usuàries.
Proposta de normes de règim intern i indicació
dels mitjans que s’utilitzaran per posar-les
en coneixements de les persones usuàries.
31.2 L’òrgan competent municipal podrà
sol•licitar aquelles dades addicionals que siguin
rellevants per verificar el compliment de
les normes sanitàries establertes en aquest Decret.
Article 32
32.1 L’òrgan municipal competent podrà
tancar cautelarment les instal•lacions que no
comptin amb l’autorització prevista a l’article 30
d’aquest Decret. Igualment, en cas que constati
un incompliment de les condicions sanitàries
establertes en aquest Decret, i fins que no s’esmenin
els defectes o es compleixin els requisits
previstos en aquest Decret, podrà adoptar les
mesures cautelars següents:
a) Limitar l’ús de les instal•lacions per a un
determinat aforament.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3092 – 6.3.2000 2341
b) Suspendre temporalment el funcionament
de les instal•lacions.
32.2 L’adopció de les mesures previstes en
l’apartat anterior no té caràcter de sanció.
Article 33
33.1 Les piscines d’ús públic estan sotmeses
al control sanitari dels ajuntaments corresponents.
La freqüència del control de les instal•-
lacions estarà en funció de la dimensió de la
instal•lació, de l’aforament, de les garanties que
ofereixi el sistema d’autocontrol establert, i del
risc avaluat de les instal•lacions. Als efectes
d’aquest control, els titulars de piscines que
estiguin obertes al públic en períodes determinats
de l’any han de comunicar a l’ajuntament
corresponent la data d’obertura de cada temporada.
33.2 En exercici d’aquesta activitat de control,
els ajuntaments han d’analitzar regularment
els resultats de l’autocontrol realitzat pels titulars
de les instal•lacions, i podran disposar que es realitzin
exàmens complementaris de control.
33.3 L’autoritat competent tindrà lliure
accés a totes les dependències de les piscines d’ús
públic, amb la finalitat de comprovar el compliment
de les prescripcions d’aquest Decret.
Article 34
Per al desenvolupament de les seves funcions
de control, els ajuntaments poden sol•licitar el
suport tècnic a l’òrgan territorial corresponent
del Departament de Sanitat i Seguretat Social.
Article 35
Les actuacions regulades en aquest capítol
s’entenen sens perjudici de les autoritzacions i/
o intervencions que correspongui atorgar o realitzar
a l’ajuntament en aplicació d’altres normes,
i s’integraran, si escau, en el procediment
de tramitació de la llicència ambiental, regulat
a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervenció
integral de l’administració ambiental.
CAPÍTOL 6
De les infraccions i sancions
Article 36
36.1 Les infraccions a les prescripcions del
present Decret són sancionables de conformitat
amb allò establert en el capítol VI del títol
I, articles 32 a 36, de la Llei 14/1986, de 25 d’abril,
general de sanitat.
36.2 De conformitat amb l’apartat anterior,
es tipifiquen com a infraccions sanitàries en
matèria de piscines les següents:
a) Infraccions lleus:
La simple irregularitat de l’observació del que
es preveu en aquest Decret, sense transcendència
directa per a la salut pública.
La simple negligència en el manteniment,
funcionament, control de les instal•lacions i en
el tractament de l’aigua, quan l’alteració o risc
sanitari produïts siguin de poca entitat.
Les irregularitats en el compliment del que
es preveu en aquest Decret que no mereixen la
qualificació de faltes greus o molt greus.
b) Infraccions greus:
La falta absoluta de control i observació de
les degudes precaucions en el funcionament de
les instal•lacions. A aquests efectes es considerarà
falta absoluta de control la no realització
de les activitats previstes als articles 25 a 29
d’aquest Decret, ambdós inclosos.
L’incompliment dels requeriments específics
formulats per l’autoritat sanitària competent pel
que fa a les instal•lacions i els requisits de l’aigua,
el seu tractament i control, vigilància i règim
l’obertura de la piscina, sempre que es produeixin
per primera vegada.
Les infraccions a les prescripcions d’aquest
Decret que siguin concurrents amb altres infraccions
lleus o hagin servit per facilitar o encobrir
la seva comissió.
La resistència a subministrar dades, facilitar
informació o prestar col•laboració a les autoritats
sanitàries en la matèria regulada per aquest Decret.
La reincidència en la comissió d’infraccions
lleus en els últims tres mesos.
c) Infraccions molt greus:
Les infraccions a les prescripcions d’aquest
Decret que realitzades de forma conscient i
deliberada produeixin un dany greu als usuaris
de les piscines.
Les infraccions a les prescripcions d’aquest
Decret que siguin concurrents amb altres infraccions
greus o hagin servit per facilitar o encobrir
la seva comissió.
L’incompliment reiterat dels requeriments
específics formulats per l’autoritat sanitària
competent.
La negativa absoluta a facilitar informació o
prestar col•laboració als serveis de control i inspecció.
La resistència, coacció, amenaça, represàlia,
desacatament o qualsevol altra forma de pressió
exercida sobre les autoritats sanitàries o els
seus agents.
La reincidència en la comissió de faltes greus
en els últims cinc anys.
36.3 De conformitat amb el que estableix
l’article 37 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general
de sanitat, les autoritats sanitàries competents
podran adoptar la mesura de clausura de
les instal•lacions que no comptin amb les prèvies
autoritzacions preceptives, o de suspensió del
seu funcionament fins que no s’esmeni el defecte
o es compleixin els requisits exigits per raons de
sanitat, higiene o seguretat. Aquesta mesura no
tindrà caràcter de sanció.
Article 37
37.1 Són òrgans competents per a la imposició
de les sancions, els següents:
a) Els alcaldes de municipis de menys de
25.000 habitants i els delegats territorials del Departament
de Sanitat i Seguretat Social, en cas
de multa fins a 2.000.000 de pessetes.
b) Els alcaldes de municipis de més de 25.000
habitants i el director general de Salut Pública,
en cas de multa fins a 5.000.000 de pessetes.
c) El conseller de Sanitat i Seguretat Social,
en cas de multa fins a 10.000.000 de pessetes.
d) El Govern de la Generalitat, en cas de
multa superior a 10.000.000 de pessetes.
37.2 Als òrgans i les autoritats esmentats a
l’apartat anterior els correspon, igualment la
facultat d’incoar els expedients sancionadors.
37.3 L’acord d’incoació d’expedients sancionadors
per part dels òrgans del Departament de
Sanitat i Seguretat Social es comunicarà, al
mateix temps que als interessats, a l’ajuntament
corresponent.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única
Els titulars de les piscines incloses en l’àmbit
d’aplicació d’aquest Decret autoritzades d’acord
amb el Decret 193/1987, de 19 de maig, disposaran
d’un termini de dos mesos des de la data
de la seva entrada en vigor per adreçar a l’ajuntament
corresponent la documentació a què fa
referència l’article 31, als efectes autoritzatoris
preceptius.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única
Es deroga el Decret 193/1987, de 19 de maig,
pel qual s’aprova el Reglament sanitari de piscines
d’ús col•lectiu.
DISPOSICIÓ FINAL
Única
S’autoritza el conseller de Sanitat i Seguretat
Social per adoptar les mesures necessàries
per al desplegament i l’execució del present
Decret.
Barcelona, 22 de febrer de 2000
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
EDUARD RIUS I PEY
Conseller de Sanitat i Seguretat Social

Benvinguts a Mercapiscina

admin — Thu, 05 Feb 2009 08:28:40 +0000

Mercapiscina.com és un portal dedicat a la piscina, on podràs trobar-hi informació d’interès i trobar empreses del sector que es trobin aprop de la teva zona.

Benvingut!